Amb una crisi com excusa
Amb una crisi com a excusa, el 1866 el Ministerio de Fomento va deixar de tenir cura del Camí Reial entre Tordera i Girona. Argüia Madrid, per prendre una decisió d’aquesta mena, que les necessitats de transport quedaven satisfetes pel ferrocarril. Segons els testimonis de l’època, el Camí Reial, abandonat, aviat va esdevenir intransitable. A mesura que la crisi s’aprofundia, la manca de liquiditat va provocar que carreteres i ferrocarrils en construcció quedessin paralitzats i les obres s’abandonessin. Va ser el cas de l’enllaç ferroviari cap a França, que no es va finalitzar fins disset anys després d’haver arribat a Girona.
Ara que hem caigut en una crisi han estat bandejats els arguments que, fins no fa gaire, havien servit per demostrar com de bé anàvem. Es deia que mai com ara hi havia hagut tantes obres públiques en marxa a les comarques gironines. Tanmateix, un cop els diners s’han tornat escassos, el fet que les obres estiguin començades no garanteix el seu acabament. A Barcelona han sabut que una bona part dels diners amb què comptaven per fer l’estació del TGV de La Sagrera, els quals havien de provenir de la iniciativa privada, s’han fet fum. La ciutat, amb el seu alcalde al capdavant, ha demanat que l’Estat cobreixi el dèficit amb uns diners que, si se’ls fa cas, s’hauran de restar d’alguna banda. Així doncs, amb una crisi com a excusa, comença el compte enrere per alentir, si no abandonar, algunes de les moltes obres que hi ha en marxa.
De fet, l’anunci de Foment de construir un tercer carril entre Girona Sud i Figueres podria ser el senyal que indiqués que els túnels de Girona perden pistonada. El dia 31 d’octubre de 2008, el consell d’administració d’ADIF aprovava la licitació de les obres “d’adequació i tractament integral” del tram comprès entre la terminal de mercaderies de Girona i la variant de Figueres. Els treballs, amb un pressupost de més de cent milions d’euros, consistiran a instal·lar un tercer carril perquè hi circulin trens d’ambdós amples de via. A més, es modernitzarà la infraestructura i totes les estacions del recorregut. Es diu que aquesta inversió és per fer-hi passar els trens de mercaderies, però per on n’hi passa un de càrrega n’hi pot passar qualsevol altre. També es compta d’instal·lar-hi el sistema de senyalització ERTMS, utilitzat pels trens d’alta velocitat. Hi podríem afegir que de Figueres a la concessió de TP Ferro, els del túnel de la Jonquera, només hi ha quatre quilòmetres.
Amb aquests indicis, es podria deduir que el TGV arribarà a Girona pel viaducte i no pels túnels. Aquells que tenien por dels forats potser respiraran tranquils un temps. Els que esperaven veure el viaducte enderrocat tindrien una petita decepció. I els pocs a qui els feia il·lusió veure un TGV passant l’Onyar amb la catedral de fons podran estar d’enhorabona. El 1866 hi va haver una crisi de grans conseqüències per la xarxa de comunicació. La història també ens ensenya que els governs sense diners deixen algunes promeses per a temps millors.
Quaranta anys de la mort dels trens petits
Aquest any 2009 és el que en fa quaranta de la desaparició dels darrers trens petits: el d’Olot i el de Sant Feliu. També en fa trenta que el Laboratori d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura va iniciar uns treballs, dirigits per Manuel de Solà-Morales, que van donar lloc a la publicació Les traces dels carrilets gironins. Propostes d’aprofitament. Les conclusions dels arquitectes contemplaven un aprofitament complex i divers dels més de 940.000 m2 de titularitat pública. La realitat d’avui -les Vies Verdes- mostren una solució parcial, només una anècdota, a les possibilitats que s’oferiren.
