Nadal afirma que el trànsit de mercaderies per Port Bou augmentarà
Port Bou acull la primera Cimera Internacional Ferroviària
Carles Gorini
Quan els trens travessin el túnel del Pertús els trànsits que avui passen per Port Bou es ressentiran. El que no sembla clar és de quina manera ho faran. Aquest és un dels punts que s’ha tractat els dies 18 i 19 de novembre a la Cimera Internacional Ferroviària Cerbere-Port Bou. Les jornades han comptat amb la participació de diverses institucions locals i comarcals. Ni Fomento ni Adif van ser-hi presents tot i que havien estat convidats.
El Secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va declarar en el marc d’aquesta Cimera que diverses mercaderies molt pesants, com els productes a granel o els cotxes, no podrien passar pel túnel del Pertús. A més, va estirar de les dades per mostrar un futur optimista pel trànsit de mercaderies per ferrocarril, que passarà dels actuals 43 trens diaris a 311 el 2026, dels quals una bona part hauran de passar per Port Bou. Als trens de mercaderies que mantindran la ruta clàssica caldrà afegir els de viatgers, dels quals va avançar que podran arribar a suposar-ne una cinquantena diària.
En canvi, per Antoni Vega, alcalde de Port Bou, bo i admetent que pogués augmentar el trànsit, va matisar que amb això no se solucionaria el problema que els esperava, perquè amb la construcció del tercer carril els trens no s’aturarien. La necessitat d’aturar els trens per adaptar-se al canvi d’ample de via és el que manté amb vida les instal·lacions actuals. És per això, en previsió de la desaparició d’aquesta necessitat, que ha demanat que l’estació fronterera aculli un centre de formació ferroviària i un de manteniment i neteja.
Manel Nadal, que va veure amb bons ulls les demandes de Vega, va demanar que l’arribada del tercer carril no s’aturés a Figueres i que arribés fins a Port Bou, tal i com s’estableix al pla d’infraestructures del Ministeri de Foment. Adif va licitar, el passat 31 d’octubre, les obres d’adaptació integral del tram Girona Figueres per a la seva explotació en ample internacional, amb un pressupost de més de cent quatre milions d’euros. Aquesta inversió, que pretén comunicar el port de Barcelona amb la xarxa ferroviària europea, se suma a d’altres que ja es troben en procés d’execució.
