Conclusions del Seminari Trens Històrics: Criteris, Conservació, Gestió i Seguretat
Els dies 11, 12 i 13 d’abril es va dur a terme el seminari sobre Trens Històrics organitzat per FGC, a l’Espai Provença de l’estació Provença de Barcelona.
Tot seguit s’exposen les conclusions que ponents i moderadors van puntualitzar al final de cada sessió.
L’acte va distribuir-se en quatre sessions temàtiques:
- Criteris per a la determinació de béns històrics i mesures de protecció
- Exigències per a la circulació de trens històrics
- Problemàtica de conservació del material històric
- Experiències internacionals en la gestió de ferrocarrils històrics
Els dos principals subjectes tractats a la primera sessió van ser els mecanismes legals de preservació dels béns d’interès històric i els criteris existents, legals i tècnics, aportats pels experts en museologia per a qualificar un bé com d’interès històric.
Les legislacions sobre patrimoni històric existents a totes les comunitats autònomes estableixen les qualificacions i els mecanismes legals per a inventariar, catalogar i declarar d’interès històric aquells béns que en siguin susceptibles. En particular, Javier Fernández, director del Museo del Ferrocarril de Gijón, va destacar que la llei d’Astúries és la primera a incorporar el patrimoni industrial ferroviari dins les categories de béns considerats. Es consideren tres categories de protecció: béns inventariats, béns catalogats i béns declarats.
Eusebi Casanelles, director del mNACTEC, va cloure la sessió proposant inventariar i catalogar tots els béns identificats, utilitzant un software existent del propi Departament de Cultura de la Generalitat, per tal que l’inventari pugui tenir valor jurídic.
Respecte als criteris i al projecte de conservació/restauració de cada peça o bé, Virginia García, experta en patrimoni històric vinculada fins fa poc a FGV, va explicar els passos a fer en l’aplicació pràctica.
Juanjo Olaizola, ex-director del Museo Vasco del Ferrocarril, va insistir en que el millor estat de conservació d’un material és quan aquest es troba operatiu.
José Antonio Patiño, representant a la fundació TMB, va explicar la visió oposada, on la manca d’informació disponible sobre l’estat original obliga a prendre decisions consensuades per avançar en la restauració.
A la segona sessió, moderada pel director d’FGC Operadora, Oriol Juncadella, el representant d’Adif, José Manuel Vázquez, va descriure els requeriments per a la circulació de trens històrics des del punt de vista del gestor de infraestructures, mentre el representant de Renfe Operadora, Narcís Colomer, va detallar la normativa existent per a l’acreditació de material històric i els procediments a seguir.
El representant de FEVE no va poder assistir i va ser substituït pel director del Museo del Ferrocarril de Gijón, Javier Fernández, el qual va insistir en que el futur dels trens històrics passa per fer-los circular, cada cop més, per línies dedicades a aquesta finalitat i constituir ferrocarrils històrics com a conjunts d’explotació, fora de la xarxa operada regularment.
A la tercera sessió, el matí del dia 12, es va moderar la taula per part del director de Manteniment d’FGC, Marc Serra. El Cap de Conservació del mNACTEC, Jaume Perarnau, va descriure detalladament els criteris d’intervenció segons la finalitat, sigui la contemplació o el funcionament de cada peça. Així mateix va esmentar l’existència d’un teixit empresarial que es dedica a la rehabilitació d’objectes tècnics antics, en creixement.
Manel Ramos, director del Centre de manteniment homologat ARMF, va argumentar amb profunditat la necessitat d’un apropament professional a la conservació del material històric, així com la importància de la formació del personal d’operació i manteniment, fent èmfasi especial en aplicar les normes i reglaments de l’època d’origen de cada peça, indissociablement a la formació requerida, com a manera de garantir la seguretat, objectiu principal per a assegurar la continuïtat de l’activitat. També va posar especial èmfasi en senyalar la importància del treball interdisciplinari entre els museòlegs i els restauradors, per tal que les actuacions sobre el material ferroviari es facin respectant els criteris històrics.
Per la seva part, Jordi Navarro de TRADINSA, una empresa amb àmplia experiència en rehabilitació de material històric, va descriure les rehabilitacions efectuades i la problemàtica de trobar professionals experts en restauració.
La quarta sessió es va dedicar a que representants internacionals exposessin les seves experiències.
El vicepresident de FEDECRAIL i UNECTO, Jacques Daffis, va presentar les dues entitats i la seva tasca federativa de les entitats europees de trens històrics i museus sobre el ferrocarril.
El representant del Tren del País Càtar, Yves Guimezanes, va descriure la nova activitat de transport de mercaderies que realitzen i com això ajuda a mantenir la línia ferroviària apta per als trens turístics que hi circulen.
Finalment, el representant suís del ferrocarril Blonay – Chamby, Sébastien Jarne, va descriure el procés de formació de l’entitat i els reptes actuals.
Durant la cloenda de l’acte, un cop constatada la voluntat de continuïtat d’aquestes jornades per part de ponents i assistents, es va convidar a la Fundació TMB, al mNACTEC, al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, a la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril i als Amics del Ferrocarril de Barcelona, a constituir un grup de treball per aprofundir en les tasques de les conclusions d’aquestes I Jornades i per programar noves edicions.
