Els primers anys de la línia

Lluís Miquel Tuells Moreno

---

Els primers ferrocarrils de Catalunya

La inauguració el 28 d’octubre de 1848 del ferrocarril de Barcelona a Mataró va representar el començament del desenvolupament ferroviari a la península. El 1851 es va posar en servei el ferrocarril de Madrid a Aranjuez, al que seguirien el de Langreo, el del Grao de València i a Catalunya, a partir del 1854, es comença a configurar el que seria la actual xarxa ferroviària catalana.

El ferrocarril de Barcelona a Granollers es va inaugurar el juliol del 1854 i amb la seva fusió amb el de Mataró va arribar a la frontera amb França per Port-Bou el 1878. Aquell mateix any de 1854 es va posar en funcionament el ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei que, amb la seva continuació cap a Martorell i Tarragona, es convertiria en l’enllaç de Barcelona amb València. El 1855 es va inaugurar el tram ferroviari entre Montcada i Sabadell de la línia que uniria Barcelona amb Saragossa.

El tren arriba a Molins de Rei

Concebuda inicialment com una línia de ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei, el seu promotor, l’enginyer d’origen anglès Miguel de Bergue, decideix, al començament de les obres, sol·licitar la seva prolongació fins Martorell. Això va fer que aquella primera companyia, anomenada Camino de Hierro del Centro canviés el seu nom pel de Compañia del Ferro-carril de Martorell a Barcelona.

El 1853 començaren les obres emplaçant, com diríem avui, la base d’operacions a l’antic municipi de Sants, punt on la companyia instal·laria els seus tallers, magatzems i el dipòsit de locomotores.

Malgrat que les obres es realitzaven a bon ritme en alguns trams, certs impediments legals feien que en altres punts les obres portessin un cert retard. Segons el projecte redactat per l’enginyer De Bergue, els ponts, passos superiors i altres obres de fàbrica s’havien de construir amb maons, element constructiu molt emprat en els ferrocarrils anglesos per ser un sistema més econòmic, i els murs de contenció es realitzarien de pedra relligada amb un material no utilitzat encara a les obres ferroviàries del nostre país, el ciment Porland, però des del govern s’exigia la construcció de les obres de fàbrica de pedra, al·legant que el maó no suportaria el pas dels trens. Després d’un any de negociacions, el govern va cedir i les obres es van realitzar tal com havia projectat el seu enginyer.