Està el Cavall de Ferro cridat a desaparèixer?

Us presentem un article aparegut a la revista MECÁNICA POPULAR el març de 1955, que tracta sobre el prototipus de la sèrie 2300 de la Norfolk & Western, sèrie que, tret de la locomotora prototipus, mai va arribar a circular.

---

Per Walfon M. Rock

En aquests dies una gegantina mola negra puja grunyint els escarpats declivis al sud dels Apalatxes, en admirable rivalitat amb les esveltes dièsel que tan ràpidament estan substituint a les màquines de carbó.

Aquesta nova planta de força sobre rodes també s’alimenta de carbó, com totes les altres locomotores del Ferrocarril Norfolk & Western.

La màquina en qüestió és una descomunal locomotora elèctrica de turbina de vapor, que consumeix carbó. El vapor que es genera a la caldera a alta pressió impulsa una turbina, la qual desenvolupa 4500 cavalls de força en un generador elèctric que alimenta 12 motors elèctrics, un per cada eix.

Però encara que aquesta és una locomotora de vapor, el llegendari maquinista Casey Jones i els seus companys d’èpoques llunyanes mai la reconeixerien com a tal.

La seva grandària, per exemple, és una cosa inconcebible. Conjuntament amb el tènder, té una longitud aproximada de 49 metres i un pes de 586 tones.

Aquesta locomotora és tan llarga que, amb el tènder, no cap en els ponts giratoris actualment en ús. Per col·locar-la en sentit oposat, cal desenganxar el tènder, donar-li volta a la màquina i acoblar aquell novament a l’extrem oposat. Mesura uns 12 metres més que la més llarga de les locomotores corrents del Ferrocarril N & W.

(continua a la pàgina següent)